Abans d'endinsar-nos en la immensitat de la Pedrera, observarem el terra del carrer que podem trobar just davant. Les rajoles tenen la forma d'un polígon, concretament la d'un hexàgon. En aquestes rajoles, que havien d'haber anat a la Casa Batlló però que van arribar amb retràs i Gaudí va aprofitar per posar a la Pedrera, s'hi pot observar un gravat vegetal. Ara us n'ensenyo una:
La Casa Milà, popularment coneguda com La Pedrera és un edifici del famós arquitecte català Antoni Gaudí que ell va contruir en només sis anys (1906-1912), un període molt curt tenint en compte les grandioses dimensions de la casa.
Es va anomenar Casa Milà perquè aquesta construcció de grans dimensions va ser l'habitatge de la Família Milà, un matrimoni de l'alta burgesia catalana, que no tenien fills.
La Pedrera era el nom amb que popularment es coneixia l'edifici. Aquest nom li van posar els ciutadans al trobar-li una semblança amb una Pedrera a cel obert, amb el lloc d'on s'extreuen les pedres. Era un nom que duia ràbia, despreci i malícia, ja que no va agradar gens a ningú aquest edifici per ser tan innovador, tan diferent, tan original. Si, si, costa de creure que antigament sigués despreciat quan ara és un dels principals atractius turístics de la ciutat.
Si ens fixem amb la façana, podem veure diferències entre aquesta i les altres modernistes del Passeig de Gràcia. La façana de la Pedrera, i el que la distingeix de les altres és que està feta de pedra crean una sensació de moviment amb una façana ondulada, de ferro forjar als balcons fent formes ondulades i estranyes i també a les portes d'entrada i alhora també conté vidre, al terra dels balcons i a les portes d'entrada. També hauriem de destacar la seva grandària que imposa i que alhora és un edifici modern i innovador.
Cal a dir que la casa es va deteriorar molt amb la guerra, i ha estat en fase de restauració i reabilitació des de 1986, quan Caixa Catalunya la va comprar. Es va obrir com a centre de Cultura l'any 1996 i en poc temps s'ha fet un dels grans punts d'interès turístic de la ciutat.
A mesura que ens endinsem a la casa, anem coneixent els seus secrets. La casa té dues portes, ja que Gaudí va pensar que seria bo separar els Senyors Milà, del servei i dels futurs llogaters.
La casa té dos patis, cel obert, per els que entren llum a diverses estances de la casa. Com Gaudí era un home molt ingeniós, va construir un garatge per sota del nivell de terra. La casa també tenia carboneres, que era el lloc on es guardava el carbó que servia per escalfar l'aigua i com calefacció per la casa.
La casa tenia diverses escales, l'escala principal, que era la que únicament pujava al pis dels senyors Milà, era per suposat l'escala més còmoda, ample, decorada i bonica. Hi havia una altra escala que duia a l'entresol, el pis on vivien les persones del servei. I per últim les escales dels serveis, que anaven des de l'entrada fins a les golfes.
La casa estava formada per el garatge, les carboneres, l'entresol, el pis dels Milà, i per sobre d'aquest encara hi havien quatre plantes més de pisos. Com els senyors Milà ja tenien un pis d'uns 1300 m2, la resta de pisos que quedaven els van llogar. Els altres quatre pisos, com eren excesivament grans, els van dividir en quatre, de manera que van obtenir 16 pisos. Com pujar i baixar escales era molt cansat, i ho hem pogut comprovar avui, el senyor Gaudí va construir un ascensor, que avui en dia encara està en funcionament. Aquest trigava deu minuts, per anar des de la planta baixa fins al quart pis. Encara que no ens ho sembli, deu minuts de peu cansa, de manera que Gaudí va fer un ascensor amb bancs i com no, amb miralls.
Per sobre de tots els pisos, trobem les gofes. Un gran espai cobert, on antigament els serveis feien la colada, estenien la roba a cordes que anaven d'un cantó a l'altre i finalment quan obrien les finestres, les peces de roba s'eixugaven. Gaudí, per construir les golfes va utilitzar cadenes, que mitjançant un càlcul matemàtic li permetia crear arcs catenaris. S'anomenen així perquè catena, es cadena. En total, a les golfes, també de 1300 m2 trobem un total de 273 arcs catenaris.
Per últim, a dalt de tot, trobem el terrat. Era un espai que no es feia servir, ningú hi pujava. Alguns dels motius són les poques mesures de seguretat que tenia (no tenia cap tipus de baranes), que l'ascensor no hi arribava a dalt... Això ens permet deduir que Gaudí va crear el terrat únicament amb la finalitat de decorar, de fer bonic.
El terrat té diverses torres i xemeneies, unes xemeneies verdes, que eren per on sortien els fums, i torres blanques fetes amb trencadis i torres marrons únicament rebossades i pintades que eren les escales que pujaven al terrat.
Actualment, no totes aquestes parts de la casa es poden visitar, ara mateix només trobem obert al públic les següents estances: el Pis Principal (destinat a exposicions temporals), les escales de serveis, els cel oberts, les golfes, el terrat i un dels quarts, un pis que actualment està amoblat.
Gaudí s'inspirava en la natura per fer les seves construccions. En la Pedrera tenim un gran nombre d'exemples:
- El ferro forjat que trobem als balcons ens recorda a les garrofes, que són el fruit d'un arbre, el garrofer.
- Les portes d'entrada, fetes amb ferro i vidre ens recorden a un rusc d'avispes.
- Les portes d'entrada als pisos recorden a la closca d'una tortuga lleopart aplanada.
- Les golfes, poden recordar a l'esquelet d'una serp pitó.
Alguns dels elements artístics i artesanals que trobem a la Pedrera són:
- Els balcons fets amb ferro forjat, són formes abstractes, tenen relació amb la natura.
- Les portes del pisos fetes amb fusta, estan molt treballades i tenen certa relació amb la natura.
- Les golfes, estan fetes d'arcs catenaris i amb maons, són formes geometriques.
Dins de la Pedrera, trobem diversos espais que contenen pintures, com per exemple:
- El sostre i les parets de l'escala principal. Són pintures de colors terra, verdosos, vermells.
- Els sostres de les portes d'entrada. Segueixen el mateix estil que les de dalt. Ens volen recordar a la natura, a la verdor i la frescor de les plantes...
- La part superior d'algunes finestres que dónen al pati interior. Són pintures amb tons blancs i blaus, dónen sensació d'aire, de puresa.
Entre tota la casa, hem localitzat tres elements que ens han cridat la atenció per tenir una forma geomètrica:
- Les columnes que trobem als cel obert que tenen forma cilindrica.
- Els baladots, situats al terrat, que tenien forma d'espiral.
- Les finestres de tots els pisos, que tenen formes rectangulars de diferents tamanys i proporcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada