Cap al 1850, la necessitat d'enderrocar les muralles per possibilitar l'expansió de la ciutat esdevingué un requeriment revindicatiu, tant per la burgesia cm per les capes populars barceloninnes. Després d'un seguit de negociacions amb el govern central, es va autoritzar l'enderrocament de les muralles i de la Ciutadella que asfixiaven el creixement de la ciutat. Aquest fet permetia la possibilitat d'urbanitzar l'espai comprès entre la ciutat i els pobles del pla, i per tant, organitzar una nova fase expansiva de la ciutat mitjançant la construcció d'un eixample.
L'abril de 1859 l'Ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per a la ciutat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d'aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d'Ildefons Cerdà. L'Eixample era una realitat a l'acavament de segle i enllaçava la ciutat vella amb els seus pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc.). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l'Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l'Eixample actual, del Pla Cerdà només pugui reconèixer la trama; l'edificació té poc a veure amb la idea original.
PLA DE L'EIXAMPLE CONCEBUT PER CERDÀ EL 1859
Com ho va anomenar Cerdà?
El Pla Cerdà va donar-nos una classificació del territori: Les vies (els carrers) i els espais intervies (les illes de cases).
Les vies formen part de l'espai públic de l'Eixample. Aquí es van construir les xarxes de serveis (per exemple les d'aigua, de gas...), es van plantar més de 100.000 arbres pels carrers, alhora es va posar un enllumenat urbà i es va complementar amb tot el mobiliari urbà necessari.
Els espais intervies formen part de l'espai de vida privada de l'Eixample. Els edificis plurifamiliars es situen formant dos rangleres al voltant d'un pati interior, des d'on tots els habitatges poden gaudir de sol, llum i aire.
Estructura del Pla Cerdà
Cerdà preveia un creixement optimista i il·limitat de la ciutat.
El seu projecte, reflecteix la seva obsessió pels aspectes higènics, ja que tots els edificis estarien construits de manera que hi hagués una perfecte ventilació.
Alhora, Cerdà també buscava una facilitat per desplaçar-se que ho va aconseguir construint amples carrers i també va pensar en un traçat de línies ferroviàries.
El més destacat va ser la introducció de la illa de cases que eren diferents a totes les construccions europees.
Geometria de l'Eixample
La cuadrícula de Cerdà construiria carrers de 20, 40 i 60 metres d'amplada. Cada illa només estaria construida en dos dels seus quatre costats i donaria habitatge per a 800.000 persones.
Cerdà proposa "l'Eixample il·limitat", era una quadricula regular i inalterable per tot el traçat urbà. Alhora, va tenir la capacitat d'introduïr espais verds i espais de serveis públics, que posteriorment serien de gran utilitat.
La seva visió era de que la ciutat creixeria i es modernitzaria i es va anticipar als futurs conflictes urbans, 30 anys abans de que s'inventés l'automòbil.
El traçat de Cerdà es recolza sobre la Gran Via (suposada columna vertebral de l'Eixample). Cerdà treballa amb "districtes" de 10 x 10 illes i que coincideixen amb les cruïlles principals (Plaça de les Glòries Catalanes, Plaça Tetuan i Plaça Universitat). I també, cada cinc carrers un seria més ample (Carrer Marina, Via Laietana, Carrer d'Urgell). Així, Cerdà ubica un dels carrers amples que van des de la montanya fins al mar a cada banda de la ciutat vella (Carrer d'Urgell i Passeig Sant Joan) i entre aquests 15 illes.
Excepcions a la regularitat
Hi ha diversos carrers que per motius diversos, no segueixen les regles abans exposades. Alguns d'aquests serien el Passeig de Gràcia, la Rambla Catalunya, l'Avinguda Diagonal, la Meridiana o Paral·lel entre d'altres.
PERÍMETRE I ÀREA REAL APROXIMADA DEL TRAPEZI FORMAT PER: Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran Via.
Perímetre (amb metres) = 1000 m + 800 m + 600 m + 850 m = 3250 m
Perímetre (amb quilòmetres) = 3250 m = 3,25 km
Àrea (amb metres) = ( (B + b) x h ) : 2 =
= ( (1000 m + 600 m) x 800 m ) : 2 =
= ( 1600 m x 800 m ) : 2 =
= 2880000 m2 : 2 =
= 1440000 m2
Àrea (amb quílòmetres) = 1440000 m2 = 1,44 km2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada